Tota semblança amb la realitat, és una coincidència. Fotomuntatge.

Sovint, quan fas una fotografia, l'escena i els elements del moment no són els que tu desitges per a la imatge final que tens en ment. Això però no ha estat mai un problema i amb la fotografia digital i programes d'edició com phothoshop, encara menys.

Aquesta imatge esta composta de 7 imatges. La principal la de la model, tot i per manca de permisos vaig haver de canviar el rostre per el d'una altra model. La resta d'imatges complementen l'escena i recreen l'ambient que buscava; el merescut descans d'un músic de carrer que desprès d'una llarga jornada, fa una aturada, pensatiu i amb la mirada perduda, mentre fuma un cigarret. 

Photoshop ens permet integrar totes aquestes imatges amb naturalitat, i així crear-ne una de nova, més fidel a les exigències de la nostra imaginació.

El punt de partida d'aquesta foto és un taller de fotografia que vaig fer treballant amb adolescents. Cada un dels nois/es havia de imaginar-se en una escena i llavors amb ajuda de la fotografia reproduir-la. Paral·lelament al treball realitzat per la noia (model original), jo vaig fer el meu i el resultat és aquest.

Com veieu l'ordre en que vaig penjant entrades al blog segueix una mica l'ordre en que vaig presentant fotografies a la lliga de fotografia AFIC Blanes 2012-13. En aquest cas es tractava del 4t. lliurament de la temporada i el tema era "El món de la música". La meva fotografia va ser la guanyadora a la categoria de color.

Flux de treball:

1-. En aquest cas partim de crear un arxiu nou, jo vaig fer 30x40cm i resolució 300px, sobre el qual anirem afegint els elements que componen l'escena. començarem pel fons (terra i pared), seguidament la model a qui prèviament hem canviat el rostre, i per acabar la resta d'elements (amplificador, ampolla de licor, cigarret, fum...)

2-. El gran repte d'un muntatge fotogràfic és que no sembli un muntatge, dit d'altre manera, que ningú pugui dir: "esto esta pegao". Per tant haurem de dominar a la perfecció, per una banda, les tècniques de selecció i les mascares de capa. I, per l'altra banda, les tèniques per igualar tonalitats de color i direcció de la llum (clars i obscurs / ombres). De tot això us en parlaré tot seguit.

Eines de selecció. Són un conjunt d'eines molt diverses que permeten seleccionar parts d'una imatge.

• "Lazos. Marcos. Varitas..." Tot i són eines diferents, entre elles es poden combinar. Un cop tenim la primera selecció la podem modificar, ampliant-la amb un altra eina o reduint-la... només cal mantenir polsada la tecla ALT per restar  i MAYUS per sumar.
• Perfeccionament de les seleccions. Si volem seleccions perfectes no ens podem conformar amb el primer resultat. Cal treballar-les amb l'opció perfeccionar contorn que disposa dels següents paràmetres.

• Radi. Augmentem el radi per tenir una selecció més exacta en àrees com el cabell, la pell.
• Suavitzar. Redueix les àrees irregulars.
• Calar. Crea una transició de contorn suau entre la selecció i els píxels propers.
• Contrast. Enfoca els contorns de la selecció i elimina els efectes borrosos. 
• Contraure o Expandir. Redueix o augmenta el límit de la selecció. 

Màscares de capa. Les màscares permeten ocultar part d'una capa fent-la transparent. Aquesta opció te dues avantatges importants: una que es totalment reversible, podem recuperar la part que hem ocultat, i, dues podem fer graus d'opacitat jugant amb la intensitat de negre. 

Igualar tonalitats de color. Per aconseguir que les diferents imatges tinguin tonalitats similars, hem de recòrrer a les capes d'ajuts. les capes que ens permeten modificar el color, la lluentor, el contrast... són: "lluentor i contrast", "nivells i curves", "exposició i intensitat", "to i saturació" , "equilibri de color" "barreja de canals" i "correcció selectiva".

reproduir clars i obscurs - ombres. Finalment per aconseguir que el muntatge sembli natural haurem de donar coherència a la il·luminació general de l'escena, és a dir que el volum dels objectes tinguin les zones fosques al mateix costat, les lluentes al costat contrari. Seguin la direcció de la llum. Per enfosquir o donar llum podem emprar dues eines molt pràctiques: sobreexposar i subexposar. Per acabar haurem de pintar les ombres allà on calgui. sempre diferenciant una ombra més fosca i petita que seria la de contacte i una segona més gran i difusa que seria la projectada.

Però com sempre us dic, no hi ha només una manera d'arribar, us deixo alguns enllaços per tal que conegueu altres experiències:

     - Crear seleccions complexes. de foxdon.com
     - Mascares de Capa. de Conecta Tutoriales.
     - Igualar tonalitats en quesabesde.
     - Crea una ombra. en web site machine.